Llàgrimes als ulls. Pell de gallina. I el ple convenciment que tornarem.
Aquestes van ser les emocions viscudes el passat dissabte a Manresa després que es decidís el Play Out de permanència a Primera Catalana amb un resultat advers i que ens portarà a jugar la temporada vinent a Segona Catalana. El partit va ser un voler i no poder, i el resultat final (66 a 42) va decantar l'eliminatòria a favor de La Salle Manresa, a qui aprofitem per felicitar.
Els jugadors, tristos i abatuts en acabar el partit. Tot i que el seu entrenador, Jonathan Vicente, ho tenia molt clar i així els hi va repetir constantment, també en el temps mort demanat a falta de 30 segons per acabar el partit: "El cap ben alt". I és que els blaus no es poden recriminar res en el que per tots els jugadors ha sigut el primer cop en aquesta categoria tant exigent. Superant les adversitats de les lesions i el mal inici a nivell de resultats -amb partits lluitats on acabava sortint creu-. Han d'estar orgullosos del treball realitzat i l'aprenentatge que s'emporten. Amb el cap ben alt per haver-se buidat durant tota la temporada. I amb el cap ben alt per poder mirar endavant, al futur, on lluitaran per tornar-hi. Doncs són un equip de primera, independentment de la categoria.
I la pell de gallina pel viscut durant els tres partits de l'eliminatòria -en especial el passat dissabte a Manresa- amb una Grada Blava molt nombrosa empenyent i animant sempre a l'equip. Una afició envejable per qualsevol altre club i de la qual estem infinitament orgullosos de tenir. Càntics, aplaudiments, ànims. Sempre ajudant a l'equip des de la grada, fins i tot quan el resultat advers del partit ja feia preveure el desenllaç de l'eliminatòria.
Comments