LES NOIES
LLLUITA I SUPERACIÓ
El bàsquet femení dels Lluïsos de Gràcia, creat el 1972, va tenir d’inici grans dosis d'empenta i decisió, gran qualitat i, també, dificultats inesperades. Com veurem en aquest apunt, encara que sigui de manera resumida, al llarg del temps ha tingut una trajectòria històrica molt destacada.
​
El 19 de setembre de 1972 un grup de noies pertanyents a la Coral i a l’Escoltisme van demanar poder formar un equip de bàsquet. La Junta de l’entitat i els rectors del bàsquet no hi van posar inconvenients, però tampoc no van donar-hi facilitats: havien de buscar-se entrenador, espavilar-se en els desplaçaments i comprar-se l’equipament.
​
Lluny d’espantar-se, al cap d’una setmana, el dilluns 25 de setembre de 1972, van fer el primer entrenament. Van convèncer uns bons jans i jugadors de la casa, Pep Escolano, Toni Ramos i Eduard Roig, a fer d’entrenadors. Els dos primers ho van ser durant 4 temporades i són considerats els “entrenadors històrics”. Per començar es van inscriure al campionat de l’O.A.R. (Obra Atlético Recreativa) i la 1a temporada van quedar subcampiones. Malgrat aquest bon inici, els esperaven altres problemes.
​
L’esport femení en els anys 70 estava a les beceroles pel que fa a acceptació i reconeixement. No tothom contemplava amb bons ulls unes noies amb pantalons curts i samarretes ajustades, movent-se per una entitat tradicional, de caire catòlic i confessional. I van sorgir dificultats. De cop i volta es troben sense horaris de pista per entrenar i jugar, però no s’arronsen i amb decisió i convenciment, decideixen entrenar al mig de la Plaça del Nord. La sorpresa i astorament del veïnat i de la gent lluïsenca fou enorme, i es va solucionar el problema en menys d’una setmana. Van tornar a tenir lloc a la pista.
​
Les pioneres d’aquest 1972 foren, i per ordre a la foto en blanc i negre que il·lustra aquest apunt: Pep Escolano (entr.), Eulàlia Casso, Montserrat Hosta, Anna Massó, Montserrat Perramón i Teresa Llonch, i Montserrat Argües, Mercè Sau, Núria Sabé i Carme Jené.
Les pioneres (1972)
Juguen molt bé, i la temporada 1975-76 s’inscriuen als campionats de la Federació Catalana de Basquetbol. Només 2 anys després ascendeixen a 2a divisió espanyola. L’equip de l’ascens, llavors entrenat per Esteve Serra i Santi Moré, també jugadors del Sènior, va ser: Teresa Llonch i Mercè Sau (de les pioneres), i Rosa Cadena, Glòria Cercós, Montse Juan, Montse Martí, Eulàlia Olivé, Carme Torralba, Montse Torralba i Montserrat Salvadó.
​
Cal fer notar la incorporació de Montserrat Martí Guadall, procedent del Picadero J.C. de 1a divisió estatal, que va jugar als Lluïsos de Gràcia des de llavors fins a l’any 1987. Continuà com a entrenadora i Directiva, tasca en la que segueix actualment, fet que significa 43 anys als Lluïsos de Gràcia sense aturar-se. El 1988 va ser guardonada amb la Medalla al Mèrit en Bàsquet i el 2005 distingida com a “Històrica del Bàsquet Català”. La “nostra” Montse Martí és una de les persones més guardonades del bàsquet femení català.
Comiat Montserrat Martí (1987)
Pel que fa a l’evolució i creixement del bàsquet femení, poc a poc augmenten els equips i es van formant equips en diferents categories: Juvenil, Cadet i Infantil. El 1973 es forma el Mini femení, entrenat per Núria Sabé, jugadora Sènior. El primer partit el juguen per les Festes de Sant Lluís, el 21 de juny, i queda per a la història aquell conjunt: Núria Bofarull, Mònica i Regina Casas, Montserrat Fort, Esther i Raquel Lluch, Assumpta i Núria Nuet, i les germanes Estrem Torres. Totes amb cognoms prou coneguts a la casa i algunes, com les germanes Casas, que arribaran a jugar al Sènior.
​
El 1979 s’engegà l’Escola de Bàsquet de nenes, gràcies a l’empenta i dedicació de Lilian Pérez, llavors jugadora del Sènior. En aquell temps, les nenes entrenen en dies diferents als nens. D’aquesta primera fornada trobem jugadores que anys a venir formaran part d’un dels millors Sènior femení dels Lluïsos de Gràcia: Susanna Álvarez, Begoña Herrero, Montse Martín i Mireia Ramírez.
Inici de l'Escola de Bàsquet de nenes (1979)
L’any 1980 les noies Sènior es proclamen Campiones Absolutes de Catalunya de categoria Provincial. Amb només vuit anys d'existència, el bàsquet femení dels Lluïsos de Gràcia agafa des d’aquest moment un rumb de creixement i consolidació que, com veurem en propers apunts on destacarem altres equips i més jugadores, arriba fins als nostres dies.
Fets, jugadores i equips destacats (1987-2006):
· 1987: es formen 5 equips femenins.
· 1991-92: Raquel Serrano és escollida en el cinc ideal de 1a categoria.
· 1993-94: Mireia Grau és elegida en el cinc ideal de 1a categoria.
· 1993-94: el Sènior ascendeix a 2a divisió B espanyola.
· 1994-95: Mireia Grau torna a ser elegida en el cinc ideal de 2a divisió B espanyola.
· 1995-96: el Sènior torna a ascendir a 2a divisió espanyola.
· 1997-98: nou ascens a 2a espanyola del Sènior.
· 1997-98: el Cadet és campió de lliga.
· 1999-00: les Cadet i les Júnior són campiones de lliga.
· 2000-01: les Sènior, campiones absolutes de Catalunya, tornen a ascendir a 2a divisió espanyola.
· 2006: ja són 8 els equips femenins.