EL MINIBÀSQUET

La importància del Minibàsquet, i per afegitó de les Escoles de Bàsquet sorgides al seu entorn, ha estat tan decisiu en el creixement, evolució, abast i competència del bàsquet català i dels seus clubs, que cal referir la seva aparició a casa nostra.

El Minibàsquet va néixer als EEUU, a Pennsylvania, el 1950. El va idear el professor Jay Archer en comprovar les dificultats dels més menuts per arribar a les cistelles “normals”. El seu nom original va ser Biddy Basket. A Catalunya va arribar el 1962, quan el periodista i entrenador Vicenç Zanón el va descobrir a EEUU i ho va explicar als responsables de la mítica revista “Rebote”, de la què en foren els impulsors Albert Gasulla, Joan Marqués i Josep Soler. D'ells va ser la idea de canviar-li el nom, més fàcil, de Minibàsquet, car era l’època dels cotxes Mini i de la Minifaldilla.

El Minibàsquet no era un bàsquet per a petits sinó un bàsquet diferent, amb reglament diferent, mides de camp i pilota diferent. Als àrbitres se’ls nomenava “amics”, ja que explicaven el per què d’una falta o violació i ajudaven a jugar millor i sense errors. El desembre de 1962 va organitzar-se a la Fira de Mostres de Barcelona un torneig experimental per fer-ne difusió. Van participar-hi els equips de Barcelona, BIM, Pompeia, Salle Bonanova, Salle Condal i Salle Josepets. Fou un gran èxit. Multitud de clubs, entre ells els Lluïsos de Gràcia, van organitzar-ne ràpidament l’aprenentatge i els equips. Catalunya fou pionera a Europa en la pràctica del Minibàsquet!

De seguida es va observar que el Minibàsquet potenciava l’aprenentatge dels fonaments des de ben petits i facilitava la millora tècnica individual dels jugadors. Amb els anys, el Minibàsquet i el seu reglament han anat canviant i han fet possible que avui, els nens i les nenes comencin a practicar bàsquet des de molt petits, de tal forma que ja es formen equips de Pre-Mini, i les Escoles de Bàsquet comencen a tenir practicants des dels 5 anys.

Molts grans jugadors i jugadores, com Nacho Solozábal, Jordi Villacampa, els germans Jofresa, Laia Palau, Núria Martínez, els germans Gasol o Ricky Rubio, han sortit del Minibàsquet.

Als Lluïsos de Gràcia, el Minibàsquet s’inicia el desembre de 1963. Quico Rovira, Josep M. Vial i Esteve Cerqueda, jugadors ja veterans però encara actius al Sènior, tenen cura de 40 nens d’entre 8 i 12 anys, fills de socis i membres del Grup Mossèn Muñoz que, repartits en tres grups, inicien el seu aprenentatge. Entrenen cada dia, de 8 a 9 del vespre.

Per assegurar la continuïtat i poder disposar de jugadors joves, ben formats tècnicament i que fossin el futur de la secció, l'any 1965 es nomena en Joaquim Martí Garrich, jugador dels anys 40, com a responsable de guiar i ensenyar Minibàsquet a un grup de 40 nois, fills de socis i també provinents dels col·legis graciencs Isaac Albeniz i Uruguay. Els entrenaments són dijous i dissabte a la tarda. Durant els mesos de març, abril i maig s’organitza un torneig intern amb quatre equips, que agafen els noms de “Cosmos”, “5 estrelles”, “Estels” i “Mercuri”. Per ajudar en Joaquim Martí, destacats jugadors de l’equip Sènior com en Santi Moré, Anselm Bonet, Francesc Pascual i Víctor Pocino, van fer d’entrenadors.

El 1967 el Minibàsquet ja és una realitat. Comptem amb 60 nens i el torneig intern es fa amb 6 equips: “Olímpia”, “Els àngels grocs”, “Covadonga”, “Dinàmic”, “Els Magnífics” i “MB Estels”. Cada equip el dirigeix un jugador del Sènior. L’èxit és tan gran que, acabada la lliga, cal fer un nou campionat, ara pel sistema d’eliminatòries.

El 1972 el Minibàsquet inicia el seu primer campionat oficial i juga el primer partit al camp de la SEAT. Aquest equip històric està format per Francesc Amat, Lluís González, Jordi López, Ricard Sales, Eusebi Torres, Félix Garcia i J.E. Serra. Amb els anys, els tres primers arribaran al primer equip, després de tota una trajectòria en els equips de promoció. La funció del Minibàsquet va quedar ben demostrada.

El desembre de 1973 s'inicia el Minibàsquet de nenes a casa nostra, entrenades per Núria Sabé, jugadora del primer equip. Van fer el seu primer partit amistós per les festes de Sant Lluís, el 21 de juny. Les nenes que formen aquest equip històric són les següents: Núria Bufurull (avui vicepresidenta dels Lluïsos de Gràcia), Mònica i Regina Casas (ambdues arribaran al Sènior i van ser entrenadores), Montserrat Fort (també arribarà al Sènior), Esther i Raquel Lluch, Assumpta i Núria Nuet i les germanes Estrem Torres.

L’assentament del Minibàsquet va fer necessari organitzar la formació dels nostres joves entrenadors en els aprenentatges propis del Minibàsquet i la forma d'ensenyar-los. En el transcurs de 1975 se celebra un curset per a Monitors de Mini, amb l’assistència de 22 jugadors i jugadores dels Lluïsos. Les classes pràctiques les dona l’Albert Gasulla, i les classes teòriques van a càrrec de Josep M. Casas (President de la secció de bàsquet i entrenador del Júnior) i de Joan Guiu (entrenador del Sènior).

1979. Escola de Bàsquet

Any a any, el Minibàsquet ha anat creixent a casa nostra, de tal forma que, des dels anys 80, s'han d'establir llistes d'espera per entrar-hi. Un dels "secrets" del nostre bàsquet és la gran quantitat de jugadors i jugadores que, començant a l'Escola de Bàsquet o al Mini, han arribat als equips Sèniors dels Lluïsos, i alguns fins i tot a molt alt nivell fora dels Lluïsos. En són un bon exemple: Oriol i Eloi Crespo (2a divisió estatal), Francesc i Oriol Pla (Barça Cadet), Xavi Rey (ACB) o Alex Igual (LEB).

En l’última remodelació de la pista (estiu del 2018), l’aposta de disposar de 2 camps transversals i 4 cistelles de Minibàsquet ha facilitat, sense cap mena de dubte, que l’Escola de Bàsquet, el Pre-Mini i el Mini puguin entrenar més i millor, fet que confirma la consolidació d’aquests equips en l’estructura organitzativa i formativa de la secció de bàsquet dels Lluïsos de Gràcia.

1983. Escola de Bàsquet
1995. Mini Masculí
2000. Mini Femení