RECONEIXEMENTS I DISTINCIONS

Al llarg de la seva història, moltes persones del bàsquet dels Lluïsos han estat reconegudes i distingides per la seva activitat i dedicació –ja fossin jugadors/es, tècnics/es, directius/ves, delegats/des, etc.– per institucions de l’esport. Creiem que és merescut que hi dediquem un apunt a aquests guardons, que no només reconeixen unes aportacions individuals sinó que, indiscutiblement, han contribuït enormement al reconeixement del bàsquet dels Lluïsos de Gràcia arreu de Catalunya.

El primer guardó a destacar és el concedit a la mateixa Secció de Bàsquet. El juliol de 1963, la Federació Catalana de Basquetbol concedeix la Medalla Distinció en Basquetbol, categoria d’Argent, a la Secció, en reconeixement a la vital trajectòria del bàsquet lluïsenc, amb la culminació de la construcció de la pista coberta (1962), encara avui en funcionament després de 58 anys, i que va ser en aquell moment la segona pista coberta de la ciutat de Barcelona, després del Pavelló Municipal de carrer Lleida i la primera d’una entitat privada (veure capítols 4 i 5).

Seguidament trobareu una senzilla relació de les distincions més destacades, que fan que el nostre bàsquet sigui una de les entitats més guardonades de Catalunya. Totes les persones premiades ho han estat per la seva intensa i extensa trajectòria, i per la seva fidelitat als Lluïsos de Gràcia, al marge de la seva excel·lència com a jugadors/es, entrenadors/es o dirigents.

Alguns aclariments previs:

Les Medalles de la Federació Catalana de Basquetbol tenen la denominació de “Medalla al Mèrit en Bàsquet, categoria... (Or, Argent o Bronze)”. Al text ho trobareu indicat com “Medalla d'Or, Argent o Bronze”.
La Federació Catalana de Basquetbol serà indicada al text com la “Federació”.
La Fundació del Bàsquet Català serà indicada al text com la “Fundació”.
En tot el text, la “Secció” es refereix a la Secció de Bàsquet dels Lluïsos de Gràcia.

I aquí teniu la llista, per ordre alfabètic:

Susanna Àlvarez i Rodolés. Jugadora des de l’Escola de Bàsquet al Sènior, i entrenadora d’equips de Promoció, masculins i femenins, i del Sènior femení. També va ser membre de la Junta Directiva (1989-1991) i coordinadora dels entrenadors de Promoció. En retirar-se, el 1992, la Federació la guardonà amb la Medalla de Bronze. Ha col·laborat amb en Joan Guiu en la redacció de dos llibres de la Secció: 50 anys de Bàsquet als Lluïsos (1995) i Crònica de 1995 a 2005 (2005).

Equip Sènior Femení (1999), amb quatre guardonades: Mireia Grau (dreta, 2a per l'esquerra), Susanna Àlvarez (entrenadora), Marta Cerezo (agenollada, 2a per l'esquerra) i Laura Gual (agenollada, 3a per l'esquerra).

Francesc Amat i Bozzo. Començà com a Mini, va passar per totes les categories i va acabar com a capità del Sènior, culminant una trajectòria de més de 15 anys a la Secció. El 1992, la Federació el va distingir amb la Medalla de Bronze.
Jaume Amat i Soler. Una de les persones que més fidelment ha representat el bàsquet dels Lluïsos arreu de Catalunya. Va començar com a jugador el 1945 fins al 1955. Fou directiu el 1948, i després del 1962 al 1989, i en aquests períodes va ser President de la Secció en dues etapes, del 1949 al 1952 i del 1966 al 1970. El 1985 va ser distingit amb la Medalla d’Argent de la Federació i el 1998 va ser nomenat “Històric del Bàsquet Català” per la Fundació.
Francesc Bernat i Sigalés. Mestre de molts entrenadors, com a professional dirigí el bàsquet del FC Barcelona com a entrenador del 1r equip i com a Director General. En jubilar-se s’incorporà als Lluïsos i es va encarregar d’ensenyar i dirigir els joves entrenadors lluïsencs durant uns quants anys. Entre múltiples distincions posseeix la Medalla d’Argent de la Federació i de la Federació Espanyola, i el 1999 fou nomenat “Històric del Bàsquet Català” per la Fundació.
Anselm Bonet i Canadell. El 1973, la Federació li concedeix la Medalla de Bronze per la seva trajectòria durant més de 10 anys defensant la samarreta dels Lluïsos, havent començat com a Infantil. L’any 1998 s’incorporà a la Junta Directiva fins al 2002.
Josep M. Casas i Bayer. Als anys 50 fou jugador Cadet i Juvenil, i el 1970 s’incorporà a la Junta Directiva, que va presidir del 1971 al 1980, alhora que es dedicà a entrenar equips de Promoció, Juvenils i Sènior, masculins i femenins, al llarg de 30 anys. A la dècada dels 70 fou directiu de la Federació. Sens dubte és un dels més genuïns representants de la nostra història. El 1995 li va ser concedida la Medalla d’Argent de la Federació i el 2006 la Fundació el va distingir com a “Històric del Bàsquet Català”.

Equip Sènior masculí (1979), amb 5 guardonats: Jordi Pascual (dret, 4t per l'esquerra), Josep M. Casas (entrenador), Roger Font (agenollat, 1r per l'esquerra), Josep Morris (agenollat, 3r per l'esquerra) i Josep M. Rofes (agenollat, 1r per la dreta).

Begoña Herrero i Diego. Jugadora des de l’Escola de Bàsquet a Sènior, on arriba el 1986 fins al 1991. També destaca com a entrenadora d'equips masculins i femenins de diverses categories de Promoció. A destacar que fou la impulsora i organitzadora de les XII de Bàsquet dels Lluïsos durant gairebé una dècada. El 2004 va rebre l’Ensenya d’Argent de la Secció.
Lluís Hosta i Rovira. Membre d’una llegendària família lluïsenca, arribà d’Infantil progressant fins al Sènior, on va jugar 11 temporades i en va ser el capità. Després de 20 anys a la Secció, es va retirar el 2001, moment en què la Federació li concedí la Medalla de Bronze.
Joaquim Martí i Garrich. Jugador de la primera època, del 1945 al 1957. Exercí com a President de Bàsquet del 1957 al 1959, entrenador del Sènior el 1957, Director de l’Escola de Bàsquet del 1965 al 1970 i del 1989 al 1993. Del 1995 al 2001 va ser membre del Patronat de la Fundació i l’any 2003 va ser nomenat “Històric del Bàsquet Català”.

1._Anys_50._Quimet_Martí_i_Jaume_Amat.jp

Joaquim Martí i Jaume Amat (anys 50).

Miquel Casas i Julve. Un dels jugadors més determinants de tota la nostra història. D'Infantil (1983) a Sènior (1994), en dues ocasions va ser seleccionat amb la selecció catalana de 2a i 1a categoria. La Federació li atorgà la Medalla de Bronze el 1992.
Marta Cerezo i Gimenez. La seva trajectòria com a jugadora, des de Mini a Sènior, ha estat de 17 anys (1987-2004), alhora que ha entrenat equips de Promoció. Ha estat distingida amb la Medalla de Bronze de la Federació i amb l’Ensenya d’Argent del Bàsquet de Lluïsos, l’any de la seva retirada, el 2004.
Josep Cerezo i Riu. S’incorporà a la Junta Directiva el 1989, accedint a la Presidència de la Secció el 1995 fins al 2004, any en què va rebre el reconeixement a la seva tasca amb la distinció de la Medalla d’Argent de la Federació i també l’Ensenya d’Or del Bàsquet de Lluïsos.
Roger Font i Ferrè. Va començar a inicis dels 70 com a Mini, progressant fins arribar a Sènior, retirant-se el 1982 després de més de 10 anys en els equips de Competició. La Federació li va concedir la Medalla de Bronze l'any 1982.
Pol Gambón i Guilera. Va iniciar-se a l’Escola de Bàsquet el 1987 i va jugar en els equips de totes les categories fins arribar al Sènior, retirant-se essent-ne el capità, l’any 2011. Una trajectòria exemplar de 24 anys ininterromputs, que la Federació va premiar amb la concessió de la Medalla de Bronze, el 2011.
Víctor Garcia i Bordas. 15 anys com a jugador d’Infantil a Sènior, del què en fou capità uns anys fins a la retirada el 1993. Es dedicà a entrenar de ben jove a equips de Promoció i arribà finalment a entrenar el Sènior masculí del 1995 al 1998. Va ser també Director Tècnic de la Secció a finals dels 90. El 1995 va rebre la Medalla de Bronze de la Federació.
Albert Gasulla i Angla. Home de bàsquet de soca-rel. S’incorpora als Lluïsos com a tècnic i entrenador el 1964 a fi de modelar l’estructura tècnica, després d’haver dirigit equips com el Granollers, el Joventut de Badalona i el Picadero de Barcelona, tots ells de lliga espanyola. Als Lluïsos va dirigir equips masculins des d’Infantil a Sènior, organitzant i formant jugadors fins al 1989. Gran coneixedor i ensenyant dels fonaments del bàsquet, fou Vicepresident de la Federació. Va rebre múltiples distincions catalanes i estatals, i el 1988 la Generalitat de Catalunya el distingí com a “Forjador de la Història de l’Esport Català”. El 2010 la Fundació el va guardonar com a “Històric del Bàsquet Català”.
Mireia Grau i Rivera. Es va incorporar a la secció als equips de Promoció, arribant a l’equip Sènior, on hi va jugar durant 14 temporades i es retirà, el 2002, com a capitana. Fou dues vegades escollida millor pivot de la competició, de 1a catalana i de 2a divisió espanyola. En el seu periple es dedicà també a entrenar equips de Promoció, essent distingida per la Federació, el 1995, amb la Medalla de Bronze.
Laura Gual i Batiste. Jugadora, entrenadora i coordinadora dels equips de Promoció. Va arribar als Lluïsos el 1993 i va jugar des de Cadet a Sènior, alhora que entrenava l’Escola de Bàsquet i equips de Promoció. Es retira el 2004 i la Secció li lliura l’Ensenya d’Argent.
Joan Guiu i Torras. Arriba als Lluïsos el 1973 per entrenar el Sènior i Júnior masculí. Després d’entrenar uns anys, fou posteriorment Directiu, President, Director Tècnic de Promoció, Director i entrenador de l’Escola de Bàsquet. El 1995 presidí la Comissió Organitzadora del Cinquantenari de la Secció. Autor dels llibres 50 anys de bàsquet a Lluïsos (1995) i Crònica de 1995 a 2005 (2005), fets amb la col·laboració de Susanna Àlvarez. És també autor de l’opuscle 40 anys de la pista de bàsquet (2002). De 1998 a 2016 ha estat Directiu de la Federació i el 1999 s’incorporà com a Patró a la Fundació, de la qual n’és actualment Vicepresident. El 1998 la Federació li atorgà la Medalla d’Argent, el 2005 va rebre l’Ensenya d’Or de la Secció, el 2013 fou nomenat “Històric del Bàsquet Català” i el 2015 rebé el guardó de “Millor Ex-Dirigent de Club” per l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport.

Francesc Amat i Joan Guiu (1992).

Montserrat Martí i Guadall. 25 anys com a jugadora i 32 com a Directiva, encara avui forma part de la Junta i la podem veure a la nostra pista els caps de setmana. Va ser jugadora d’èlit de la lliga nacional espanyola al Picadero JC de Barcelona. En retirar-se s'incorporà als Lluïsos, on jugà 11 temporades més. El 1987, en acabar la seva trajectòria com a jugadora, s’incorporà a la Junta Directiva. També el 1987 fou distingida amb la Medalla de Bronze de la Federació i el 2005 nomenada “Històrica del Bàsquet Català” per la Fundació.
Josep Morris i Escobar. Arribà d’Infantil i, després de passar per totes les categories, fou capità del Sènior (1970-1981) fins a la seva retirada, el 1981. Posteriorment continuà durant més de 20 anys com a entrenador d’equips de Promoció i dels Sèniors, masculins i femenins, Director Tècnic, Directiu i President (2004-2014). El 1999 la Federació el distingí amb la Medalla d’Argent, el 2015 la Secció li atorgà l‘Ensenya d’Or i el 2019 fou nomenat “Històric del Bàsquet Català” per la Fundació.
Ferran Morris i Vall. Va entrar a l’Escola de Bàsquet el 1987 i va progressar formant part de tots els equips de diferents categories fins arribar al Sènior, del què en va ser capità en els últims anys fins a la seva retirada l’any 2009. Cal destacar la seva tasca com a entrenador dels equips de promoció en moltes temporades. El 2009 va ser guardonat per la Federació amb la Medalla de Bronze.
Marta Morris i Vall. Començà a l’Escola de Bàsquet el 1988 i va anar formant part dels equips de les diferents categories fins arribar al Sènior, del què en fou capitana, retirant-se el 2007. Des de molt jove es va dedicar també a entrenar nens i nenes dels equips de base. Així mateix, va formar part del Consell Directiu de l’entitat el 2007, any en què la Federació la va distingir amb la Medalla de Bronze.
Francesc Mumbrú i Planas. Jugador dels primers anys, del 1950 al 1957, entrenador del 1r equip del 1957 al 1960, alhora que Directiu i Tresorer del 1953 al 1955. Fou Secretari de la Federació Catalana del 1980 al 1998. En retirar-se, la Federació li va concedir l’Ensenya d’Or. El 2007, la Fundació el va nomenar “Històric del Bàsquet Català”.
Rafel Nache i Santacreu. S’inicià a l’Escola de Bàsquet el 1986 i va jugar en totes les categories fins arribar al Sènior, del que en fou capità en els últims anys, fins a la seva retirada el 2008, moment en què la Federació li concedí la Medalla de Bronze. Va alternar jugar i entrenar, dedicant-se primer als equips de Promoció i finalment als equips Sèniors, tant del femení com del masculí. Des del 2018 és el President de la Secció.
Josep Oriola i Soler. Va ser jugador del 1949 al 1960, Directiu del 1954 al 1960 i President del 1952 al 1954. Va formar part de la Comissió dels 50 anys de la Secció i fou 5 anys Secretari de la Fundació, la qual el nomenà “Històric del Bàsquet Català” el 1998.
Enric Pascual i Cubeles. Arriba als Lluïsos el 1971 per entrenar el Sènior masculí i durant més de 23 anys va dirigir equips de Promoció i Competició masculins i femenins, exercint també com a Director Tècnic. El 1995, la Federació el distingí amb la Medalla d’Argent i el 2005 fou nomenat “Històric del Bàsquet Català” per part de la Fundació. Cal indicar que ha estat més de 10 anys Vicepresident de l’Associació Catalana d’Entrenadors de Basquetbol, i ha rebut diverses distincions federatives.
Jordi Pascual i Jornet. Ingressa al bàsquet dels Lluïsos com a Infantil en la segona meitat dels 70 i seguirà la trajectòria fins al Sènior, arribant a ser-ne capità, fins que deixa de jugar el 1986. Al cap de més de 10 anys a la Secció, la Federació el guardona amb la Medalla de Bronze.

Jordi Pascual (1974) rep la Medalla de Bronze de la Federació de mans del seu President, Enric Piquet.

Josep M. Rofes i Céspedes. Quasi 50 anys contemplen la seva trajectòria lluïsenca. Arriba als Lluïsos el 1970 com a Infantil, retirant-se al Sènior el 1984. Al marge de jugar, ben aviat mostra la seva capacitat i passió per entrenar, començant en equips de Promoció i Júnior. El 1986 es va fer càrrec del Sènior masculí, que va dirigir fins al 1993, i després del 1998 al 2002. Va seguir unes temporades més com a entrenador del Sots-21 masculí, alhora que exercia també com a Director Tècnic, en diferents etapes fins al 2006. Va formar part del Consell Directiu de l’entitat (1977-78), ocupant la Presidència dels Lluïsos de Gràcia el 1978. L’any 2002 rep la Medalla de Bronze de la Federació i el 2005 se’l distingí amb l’Ensenya d’Or dels Lluïsos de Gràcia.

6. Anys 2000. Josep M. Rofes, entrenador

Josep Maria Rofes (anys 2000) dirigint un partit del Sènior Masculí. Dani Jou (al fons), actualment a la Junta Directiva de la Secció.

Jordi Rofes i Torralba. Va iniciar-se a l’Escola de Bàsquet el 1991, jugant en totes les categories fins arribar a l’equip Sènior el 2003, equip on va jugar fins al 2014. L'any 2012 és el capità i líder de l’històric ascens a la lliga estatal EBA i de l'assoliment del Campionat Absolut de Catalunya. El 2014, la Federació li concedí la Medalla de Bronze.
Rafel Roman i Carceller. Entrenador des de ben jove en equips de base del Joventut de Badalona, arriba als Lluïsos a inicis del segle XXI, quan comencen a jugar a bàsquet –primer el seu fill gran i després el petit– i s’integra a les tasques habituals de delegat. Del 2012 al 2018 va ser el President de la Secció. El 2019 la Secció li concedeix l’Ensenya d’Or.
Núria Samsó i Draper. Va començar al Juvenil l’any 1977 i el 1980 ja formava part del Sènior, que va capitanejar del 1985 al 1989, any en què s’acomiadà després de més de 10 anys en els equips de Competició. Continuà com a entrenadora, dedicació que ja exercia feia anys –bàsicament en equips de Promoció– i que va seguir fent al llarg de 15 anys. Del 2008 al 2012 fou Vocal i després Vicepresidenta del Consell Directiu dels Lluïsos de Gràcia fins al 2015. L'any 1989 la Federació li concedeix la Medalla de Bronze.