ELS NOIS

Al marge de les primeres intencions (1935), gens reeixides, i els intents diversos i espaiats (1940 i 41) amb alguns entrenaments i partits amistosos (1942), va ser a finals del 1944 quan s’aconseguí la formació d’un equip Infantil, amb nois del Grup Mossèn Muñoz, que el 1945 van participar en el Campionat Diocesà d’Aspirants d’Acció Catòlica i vam jugar el seu primer partit oficial el 4 de març de 1945 contra l’Aspirantat de L’Hospitalet.

 

L'abril d'aquest mateix 1945 es constitueix l’equip dels «grans», el llavors anomenat «Primer equip», que s’entrena en el mític “camp de les cols” a l'Av. Verge de Montserrat. Després d'alguns amistosos, s'inscriu en el V Campionat Diocesà i juga el seu primer partit el 7 d’octubre, al camp del Sant Ramon Nonat, on guanyen 13 a 14. En aquest primer campionat de la nostra història s’aconsegueix el 5è lloc entre 9 participants.

 

El desenvolupament i el creixement del bàsquet lluïsenc cal contemplar-lo en diferents etapes. En les primeres èpoques, dels anys 40, 50 i 60, els jugadors eren membres actius de la vida de l'entitat: jugaven a bàsquet però també participaven en altres activitats com teatre, coral, atletisme, excursionisme... i, per tant, la comunió amb altres seccions era molt gran. Com ja vam comentar-vos al Capítol 1 (Els orígens), en aquesta primera etapa s'ha destacar la figura de Joan Morte com l’home persistent que va canalitzar, organitzar, entrenar i fer possible l’engegada i la continuïtat del bàsquet lluïsenc, dirigint l'Infantil, el Juvenil i el Primer equip, des de 1944 o fins 1957.

 

Després arribà la gran fita de la construcció de la pista (1962), un pas de gegant, propiciat pel President dels Lluïsos, Antoni Closa. La construcció va confirmar l’aposta clara i decidida pel basquetbol com a eina de formació i educació, i com a representació dels valors propis de l’entitat. L'any 1964 es produeix una gran sacsejada. Jaume Amat, jugador dels primers temps, convertit llavors en dirigent i que estarà 40 anys vetllant pel nostre bàsquet, convenç l’Albert Gasulla i Angla perquè s'incorpori als Lluïsos. L'Albert, entrenador i dirigent, havia viscut el bàsquet de primer nivell (com a entrenador del Joventut de Badalona, Granollers i Picadero J.C.) i va trobar a casa nostra el lloc on desenvolupar les seves més pregones conviccions: ensenyar i jugar amb fonaments, actitud, aprenentatge i compromís. D’entrada prescindeix de 19 jugadors i comença a formar-ne de nous, jugadors de futur. A partir d’aquí, el bàsquet lluïsenc comença a tenir una idiosincràsia molt pròpia, una consistència i una forma de jugar que l’ha distingit sempre, i gràcies a la qual ha aconseguint fites molt importants.

 

Una última etapa a destacar correspondria amb els anys 80. Els equips han anat augmentant, passant dels 6/7 dels anys 70 als més de 20 al final del segle XX i inicis del XXI. Presidències com la de Josep M. Casas, Joan Guiu, Josep Cerezo o Josep Morris, i sobretot els molts anys de Direcció Tècnica de Josep M. Rofes (ex-jugador i entrenador), han conduït la Secció de Bàsquet dels Lluïsos de Gràcia a un alt nivell d’organització i de concepció tècnica del joc, que ha permès que una entitat de base senzilla com la nostra s’hagi convertit en referent en el bàsquet català.

 

Abans de fer un resum de la trajectòria històrica dels “nois”, i per comprendre-la millor, és important tenir present com els Lluïsos és, en general, una entitat que es retroalimenta. Els entrenadors i les entrenadores que entrenen els equips de promoció són jugadors i jugadores dels equips de competició; els pares i les mares fan diferents tasques dins la secció i algunes i alguns es converteixen en entrenadors i directius; els tècnics i les tècniques es formen en coneixements i titulacions... Tot plegat gràcies a un conjunt de relacions, de familiars, d’amics, de persones de l'entitat, que fa del Bàsquet dels Lluïsos de Gràcia un món de coneixences i d'amistat, un entramat de respecte amb la pròpia història i un camí de continuïtat d’objectius i d’aprenentatges.

 

Resum de la trajectòria històrica dels nois dels Lluïsos

​

• 1944: Novembre, inauguració del camp del pati dels Lluïsos. L’Infantil juga el seu primer partit, amistós, contra l’Aspirantat de Sant Josep. Dirigits per Joan Morte, formaren aquest conjunt: Blanch, Dedeu, els germans Balada, Pou, Arbestany i Marcel·lí Hosta.

• 1945: Constitució oficial de la Secció. El “Primer equip” juga el V Campionat Diocesà.