ELS CAMPS DE JOC

Quan l’any 1961 la Junta rectora dels LLUÏSOS es va plantejar una reforma total de l’edifici de l’entitat, s’afrontava molt conscientment un pas de futur i de gran transcendència social, especialment pel basquetbol i per la formació dels nois i noies.

​

La reforma començà l’1 de juliol de 1961; remodelació del vell edifici i construcció nova. Les obres duraren fins a meitat del 62. El bàsquet va viure amb especial interès la reforma, car ella incloïa la construcció d’una pista coberta al segon pis, amb una petita graderia a ambdós costats del camp. Seria la segona pista coberta de Barcelona, la primera era el Palau Municipal d’Esports del carrer Lleida.

​

El vell somni de posseir un camp dins de l’entitat s’acompliria. El pelegrinatge i dificultats per entrenar i jugar s’acabava. Disposar d’un espai propi per jugar era la culminació d’antics propòsits i il·lusions, així com la constatació que els Lluïsos apostava fermament pel basquetbol com a vehicle de formació i de convivència.

 

Abans d’arribar a aquesta fita tan important, el bàsquet havia pelegrinat per diferents espais. Són aquests:

 

· 1935: a la revista “Nostra Acció”, número de setembre-agost, s’anuncia que es practicarà el “bell esport del Basket-Ball”. S’informa que s’han adquirit els basquets, instal·lats al terreny que generosament la família Guilera ha ofert en el carrer Santa Clotilde, xamfrà a Sant Salvador.

 

· 1940: diversos socis s’entrenen en un camp instal·lat en un solar propietat de les monges Escolàpies, al carrer d’Aragó cantonada Roger de Llúria. Però si bé tenen permís per jugar, no els hi donen les claus i els cal saltar una tanca d’un metre d’alçada a dos quarts de vuit del matí.

 

· 1941: s’entrena en un camp situat darrere de la caserna de la Guàrdia Civil, a la Travessera de Gràcia, d’on aviat són desallotjats per la urbanització de la zona.

 

· 1944: el Grup Mossèn Muñoz forma un equip infantil per participar en els campionats d’Acció Catòlica. A l’antic pati de dalt dels Lluïsos s’enllesteix un camp uns pocs metres més curt i estret. Li manquen dos metres per tenir les dimensions mínimes; per arreglar-ho una de les cistelles es muntà directament a la galeria de la casa del carrer Verntallat. En aquest 1944 i 1945 també es juga al frontó Jai-Alai, situat al Passatge de Sant Pere, al final del carrer Encarnació. Els entrenaments de 7 a 9 del matí es fan al pati del Casal, dimarts i dijous.