ANÈCDOTES I CURIOSITATS

Com ja us vam anunciar a la presentació, en els 11 capítols anteriors s’han explicat, breument, els fets més importants dels primers 60 anys (1945-2005) de la nostra història. Aquest 12è capítol el dediquem a donar notícia d’algunes anècdotes i curiositats, que formen part d’un corpus de vivències també cabdals en el desenvolupament de la història de la secció.

El 2020 donarem notícia dels últims 15 anys (2016 a 2020) i, sobretot, dels esdeveniments i activitats que es faran per celebrar el 75è aniversari.

En els primers temps, anys 40 i 50 del segle XX, hi havia només equips de nois, Infantil, 2n i 1r equip. A finals dels 50 ja comptem amb el Cadet i el Juvenil. En aquells anys, l’actual Sènior s’anomenava 1r equip. Abans de cada sessió esportiva, al matí, qui no anava primer a Missa, no jugava. El 1950 es va perdre un partit contra el Mollet perquè el Director Espiritual dels Lluïsos no va permetre jugar els qui no havien assistit a missa, i l’equip només es va poder presentar amb 4 jugadors.
El 1951, els Lluïsos va ser pioner en una nova forma de jugar, organitzant el 1r campionat social de 3x3, una fórmula de joc avui popular i reconeguda, que serà Olímpica en els J.O. 2020 a Tòquio. Curiosament, ara, l'any 2019, el directiu de la Federació Catalana de Basquetbol responsable dels campionats catalans de 3x3 és en Josep M. Rofes, home dels Lluïsos, jugador, entrenador i Director Tècnic, i actualment President de la Comissió del 75è aniversari.
Com bé sabeu, cada final temporada celebrem les XII Hores de Bàsquet, creades el 1995 per Josep Morris i Begoña Herrero, llavors entrenadors de Promoció, i on els equips es constitueixen amb jugadors, nois i noies, des de l'Escola de Bàsquet a Cadet. La cloenda del curs, precursora de les actuals XII Hores, va ser els “Blaus contra Vermells”, on jugadors/es de cada equip es repartien en dos grups, els blaus i els vermells. Aquesta «primera versió» de jornada de cloenda es va instaurar el 1950.
Avui és del tot normal dir-nos “Lluïsos de Gràcia”, però no va ser fins l'any 1967 que la Federació Espanyola de Bàsquet va acceptar el canvi de nom, de “Luises de Gracia” a “Lluïsos de Gràcia”, una denominació esborrada oficialment durant l’època franquista, malgrat la gent sempre ens va conèixer com “els Lluïsos”.
El 1967 fou un any memorable. El Sènior masculí va competir a 3a divisió estatal (el que avui seria la LEB Plata). En lliga regular va guanyar un històric com La Salle Josepets, 64 a 59 a la nostra pista. També en el Torneig del CB Metropolitano (14 d'agost de 1967) es va guanyar al FC Barcelona per 43 a 39 i, per les festes de Sant Lluís, el 18 de juny d'aquell mateix any, es va guanyar, 57 a 53, al totpoderós CD Mongat, de la “Liga Nacional Espanyola”. Aquest equipàs estava format per Tomàs Chiva, Francesc Pascual, Anselm Bonet, Alejandro Yunta, Emili Jarque, Figueras, Colomer, Minguillón, Cañabate, Sauri, Cantarell, Agustí Prats... dirigits per Albert Gasulla i Angla.
La temporada 1969-70 té un record curiós. En aquells temps existien les travesses (“quinieles”) de bàsquet, amb 14 partits i 2 de reserva, que organitzava el diari esportiu “Dicen”. Habitualment els partits eren de lliga espanyola de 1a i 2a divisió, però en la jornada 9, del 28 de desembre de 1969, van agafar partits de 3a divisió, categoria on jugava el Sènior masculí dels Lluïsos, i en la casella 11 de la butlleta apareix el partit “Lluises de Gracia – La Salle B”, amb el pronòstic B, que vaticinava que l’equip local guanyava per 11 o més punts.

Travessa de Bàsquet amb els Lluïsos de Gràcia («Lluises de Gracia»).

Actualment el color de la samarreta dels Lluïsos és el blau, i el blanc com a segona opció, amb pantaló blau. Però no sempre ha estat així. La primera samarreta fou blanca amb una franja horitzontal blava i la de reserva amb franja vermella. Va ser en el moment de disposar de la pista coberta, el 1962, quan es canvià, adoptant el color blau a la samarreta i el pantaló blanc, i la samarreta vermella de reserva. El 1996 s’adoptà el pantaló blau, continuant amb samarretes blava i vermella, i el 2001 es va triar la samarreta blanca per al segon equipament.
Cal recordar en aquest capítol a l’extraordinari tècnic que fou Mirko Novosel, entrenador nacional de Iugoslàvia, seleccionador FIBA, que una vegada realitzada la partició d’aquell país en diferents repúbliques, fou nomenat Ministre d’Esports de Croàcia, i amb tan alt càrrec, va venir als Lluïsos a fer, el 1995, el Clínic del Cinquantenari. Encara és viva en molts de nosaltres la imatge d’aquell home de posat trist, assegut en un racó del bar dels Lluïsos fent cafès i parlant pausadament –potser dolorosament– de bàsquet amb nosaltres, mentre el seu país vivia una guerra cruel i terrible.
I parlant de “clínics”, ampliem referències. John Wooden ens visità el 1972, estigué durant 6 dies ensenyant 4 hores diàries: exercicis a la pista i conferències tècniques al teatre, dos espais dels Lluïsos que quedaren plens a vessar amb els millors tècnics catalans i espanyols del moment. Les ràdios transmeteren en directe les conferències i entrevistes amb ell. Quan marxà s’emportà de regal sis barretines pels seus sis nets.

John Wooden a la nostra pista, amb Paco Bernat, llavors entrenador del juvenil del FC Barcelona.

John Wooden als Lluïsos, en una entrevista de ràdio. D'esquerra a dreta: Justo Conde (periodista esportiu, fundador de «Rebote, solamente baloncesto», primera revista especialitzada en bàsquet que s’edità a Barcelona, del 1960 al 1978), Antonio Diaz Miguel (entrenador de l'equip masculí de la selecció espanyola de bàsquet durant 27 anys, del 1965 al 1992), John Wooden, el periodista encara en actiu Josep Maria Casanovas, i Paco Bernat.

Bobby Knight vingué el 1971, acabat de publicar el seu innovador sistema de defensa. Llavors era entrenador de l’Academia Militar de West Point, després va passar a la NCCA (National Collegiate Athletic Association) i va arribar a ser entrenador de l’equip olímpic dels EEUU que va guanyar la medalla d'or el 1984. Era un home corpulent, que explicava els exercicis amb passió i duresa, i amb tanta exigència que el jugador que no entenia l’exercici que havia explicat rebia una bronca descomunal; o també feia volar cadires quan sospitava que no era escoltat amb atenció. Inclús va perseguir per tota la pista el jugador que corria amb certa desgana, tot picant-li el cul i fent-lo saltar. Tot un caràcter endimoniat, el gran Bobby.
· No podem oblidar l'extraordinària visita dels “Philadelphia 76” de la NBA, l’octubre del 2006, que va subvencionar l'última remodelació de la pista, amb terra i cistelles noves. Els jugadors van oferir una tarda inoblidable a tot el bàsquet lluïsenc. Primer a la plaça del Nord on, en una programada intervenció, van explicar mil aspectes del seu club i de la NBA. Després a la pista van ensenyar fonaments als més petits de la casa durant més d’una hora. Se’ls acomiadà amb un gran pastís en forma de pista de bàsquet.

Jugadors dels “Philadelphia 76” de la NBA amb el pastís. Al fons, el comentarista esportiu de Televisió de Catalunya especialitzat en bàsquet, Jordi Robirosa.

Volem recordar-vos que a les XII Hores de bàsquet de la temporada 2018-19 es va donar la primera notícia oficial del 75è aniversari de la Secció de Bàsquet. Com a cloenda d'aquelles XII Hores es va descobrir, a la nostra pista, un gran llençol amb el logo del 75è aniversari, l’autor del quan ha estat en Roger Morris, jugador dels Lluïsos des de l’Escola fins al Sènior (2013). Des de Colòmbia, on va marxar a treballar, col·labora estretament amb la secció i, al llarg de les celebracions del nostre aniversari, veurem altres propostes seves.
I, finalment, en aquest recorregut per la nostra història volem deixar constància de les dues persones que van descobrir el llençol: en Marcel·lí Hosta (el jugador viu més antic, que va jugar ja el 1948) i en Nil Roca (llavors el jugador més jove federat, del Pre-mini). Tot un símbol de la continuïtat del nostre bàsquet.

Descobriment del logo del 75è aniversari de la secció de bàsquet dels Lluïsos de Gràcia, amb Marcel·lí Hosta i Nil Roca.