JUGADORS I JUGADORES PER A LA HISTÒRIA

Aquest 11è capítol el dediquem a jugadors i jugadores que s'han format a casa nostra i que han excel·lit com a basquetbolistes. Això els ha donat l'oportunitat –en alguns casos– de fer el salt a equips de categories superiors i fins i tot professionals. També han destacat com a persones, fet que ens omple d'orgull i que esperem que serveixi d'exemple per a les generacions futures.

  • En el IV Campionat Diocesà, el 1947, en el partit contra el Milagrosa, en Quimet Martí va anotar 38 punts!, una anotació extraordinària en aquells temps. Amb els anys, en Quimet fou entrenador del 1r equip, entrenador i Director de l’Escola de Bàsquet i President.

  • El 1949, en Pere Planas va formar part de la Selecció Catalana O.A.R. que guanyà el Campionat d’Espanya. El 1952, Pere Planas és nomenat seleccionador Diocesà de Barcelona.

  • El 1950, en Marcel·lí Hosta i en Lluís Closa són seleccionats per la Selecció Diocesana de Barcelona, i Hosta repeteix el 1951.

  • Francesc Pascual, des d’Infantil (1963) entrenat per en Joan Morte, a Sènior (1967), entrenat per l'Albert Gasulla, va fitxar el 1969 pel Círcol Catòlic de Badalona, de Lliga nacional espanyola, que amb diferents patrocinadors va tenir el nom de Cotonificio (de 1976 a 1983) i Licor 43 (1983). Francesc Pascual té el rècord de ser el jugador de lliga estatal amb més anys, 14, en un mateix club i al màxim nivell del bàsquet espanyol.

  • Ja que estem en bàsquet de màxim nivell, cal esmentar uns jugadors d'èlit amb gran relació amb Lluïsos. En el Joventut de Badalona van jugar els tres germans Margall: Enric, malauradament desaparegut molt jove, Narcís i Josep Maria, el “Matraco”, internacionals tots tres, que van reforçar el nostre Sènior en el partit commemoratiu dels 30 anys de la Secció (1975) contra el Cotonificio, de Lliga espanyola. Tots tres foren deixebles d’Albert Gasulla i Anglà, entrenador i Director Tècnic dels Lluïsos, gran difusor i mestre dels fonaments del nostre esport. Bé, doncs per aconseguir una millora substancial en aquest aspecte de tècnica individual, l’Albert entrenava els tres germans a la nostra pista, els diumenges a la tarda. Fou a finals dels 60 i inicis dels 70. Tres internacionals fent fonaments els diumenges a la tarda als Lluïsos. Un gran exemple de com per arribar a l’excel·lència cal treballar amb humilitat.

  • En Miquel Casas va anotar 45 punts davant l’Adams Sant Boi en partit de Promoció d’Ascens a 1a catalana, el 1988. En Miquel fou seleccionat dues vegades amb la Selecció Catalana de 2a i 1a categoria, el 1987 i 1988.

Suspensió de Miquel Casas.

  • En aquesta selecció va coincidir amb l'Oriol Crespo, jugador dels Lluïsos del 1982 al 1989 (des de Cadet a Sènior) i que fitxà el 1989 pel CP Castellar de 2a Lliga nacional espanyola. Del 2013 al 2107 l’Oriol va ser membre de la Junta Directiva de la Secció de Bàsquet.

Selecció Catalana: Miquel Casas (11) i Oriol Crespo (13).

  • Mireia Grau va ser una de les millors pivots de la nostra història. Es va incorporar al Cadet i va arribar fins al Sènior, on hi va jugar 14 temporades, retirant-se el 2002 com a capitana. La temporada 1992-93 va ser escollida en el cinc ideal de 1a catalana i va repetir el 1993-94 en el cinc ideal de 2a nacional espanyola.

  • Raquel Serrano també està considerada com una de les millors pivots del bàsquet lluïsenc. Va entrar a l'Escola de Bàsquet i arribà al Sènior el 1990, jugant-hi fins al 2000. La temporada 1991-92 fou escollida en el cinc ideal de 1a catalana.

  • La Mireia i la Raquel van coincidir 10 anys en el Sènior (de 1990 a 2000), sent peces fonamentals en els molts èxits d'aquestes temporades. Ambdues van aconseguir els ascensos del Sènior femení a 2a divisió espanyola els anys 1994, 1996 i 1998. La Mireia, a més, fou campiona absoluta de Catalunya el 2001, amb nou ascens a 2a divisió nacional espanyola.

Sènior de 1996. Ascens a 2a divisió espanyola. Mireia Grau (12) i Raquel Serrano (13), entrenades per Lluís Fontanals (agenollat) i Ruben Brotons (dret).

  • Miriam  Forasté, que el 2019 està jugant al màxim nivell de la Lliga Femenina espanyola a Al-Cáceres, després d’uns anys a l'IDK Guipúzkoa, s’inicià a l’Escola de Bàsquet el 2000 i va jugar al Mini fins al 2003. La Míriam ha estat Campiona d’Europa Sub-20 i de Lliga i Eurolliga amb el Ros Casares el 2012.

  • Mireia Daura va formar-se als Lluïsos des de l’Escola de Bàsquet fins al Cadet (de 2008 a 2013). Després d’anar al Santfeliuenc, Sant Adrià i l’NCAA amb la Universitat canadenca de Dickinson, arriba al Lima-Horta, a la Lliga espanyola II, la temporada 2018-19.

  • Els germans Pla Casacuberta, Oriol i Francesc. Tots dos van entrar a l'Escola de Bàsquet.

    • L'Oriol, en arribar a Infantil, va fer el salt al Cadet del FC Barcelona (2001) on romangué dues temporades per anar al Júnior del CB Cornellà una temporada, i tornar al Barça en el 2n any de Júnior, any en que va ser campió d'Espanya de la categoria. Fet aquest periple, va tornar als Lluïsos per incorporar-se al Sènior, on ha jugat fins l'any 2019.

    • En Francesc, com a jugador del nostre Mini, va formar part de la Selecció Catalana amb la qual guanyà el campionat d'Espanya. Encara als Lluïsos,  també va ser jugador de la Selecció Catalana en categoria Infantil. Va fitxar pel FC Barcelona l'any 2003. Va seguir com a Cadet del Barça dues temporades per passar al Cornellà dues temporades com a Júnior, abans de retornar als Lluïsos com a Sènior, on encara juga actualment (2019).

    • L’Oriol (2006) i en Francesc (2002) han estat escollits "Millors esportistes de Gràcia menors de 18 anys".

  • Xavi Rey va saltar de l’Infantil al FC Barcelona, l'any 1999, i des d’allà ha arribat al primer equip del Barça, a diversos equips d’ACB com el Tenerife o Manresa, i actualment a Itàlia. Ha estat internacional per Espanya en Cadet, Júnior i la Selecció Absoluta.

Infantil masculí (1999). Xavi Rey (14) i Oriol Pla (13), entrenats per Carles Rofes, actual entrenador del Sènior masculí, i Jordi Sans.

  • Xavier Schelling es va formar com a jugador als Lluïsos des de Mini fins a Júnior (1998), i va entrenar equips de promoció i el Sènior femení de 2004 a 2007. Va fer el salt al Sant Josep de Badalona i d'allà va anar al Manresa (ACB) com a Preparador Físic i Entrenador ajudant fins al 2014. Després marxà a l’NBA i actualment treballa al San Antonio Spurs, on és Director de l’Àrea de «Sports Science and Athletic Performance».

  • Alex Igual va jugar als Lluïsos des de l’Escola de Bàsquet fins a Infantil, moment en que fitxa pel FC Barcelona. Des d'allà –i com a Júnior– va al CB Navàs, després al CB L’Hospitalet i al Jovent d’Alaior. Com a Sènior fa el salt a lliga EBA amb el Mollet i Albacete, per viatjar al Canadà, al Cuesta Community College de la lliga universitària canadenca, on juga des de 2014 fins a l’actualitat (2019).

  • I, evidentment, hem d’acabar aquest capítol amb l’èxit més gran del Sènior masculí, en èpoques recents, que ha estat la consecució del Campionat Absolut de Catalunya, el 2013, amb l’ascens a lliga espanyola EBA, on es competí la temporada 2013-14, enfrontant-nos a conjunts molt potents i amb viatges a Saragossa, València i Mallorca. Les condicions exigides per la Federació Espanyola van fer que haguéssim de jugar en el Pavelló de les Llars Mundet, lluny del caliu i escalf de la nostra pista. Un gran record d’aquest èxit és la recepció que va tenir lloc a l’Ajuntament de Barcelona. L’Alcalde Xavier Trias ens va rebre al Saló de Plens i va fer sortir al balcó el nostre equip davant l’alegria de tot de lluïsencs i lluïsenques reunits a la Plaça de Sant Jaume. En aquell moment, els Lluïsos de Gràcia va ser el segon equip de bàsquet de la ciutat, darrere el primer equip del FC Barcelona.

Recepció a l’Ajuntament de Barcelona