Qui ens havia de dir al gener del 2020, amb el Nadal encara per acabar i amb la il·lusió i els bons propòsits de tota nova etapa, que en poc més de dos mesos la temporada acabaria precipitadament.
Dijous 12 de març del 2020 fèiem els últims entrenaments amb el desconcert, la incertesa i el temor propis d’una primera vegada. Una pandèmia anunciada entre l’apocalipsi i una grip banal que, per l’allau d’informacions contradictòries, també ens dibuixava una mitja rialla per les “vacances regalades” acomiadant-nos –il·lusos– “fins d’aquí a dues setmanes”. L’aturada acabaria prorrogant-se de 15 dies en 15 dies entre entrenaments virtuals, teràpia de “Zooms”, 100K de cursa turística per Barcelona i salts de terrat a terrat per combatre els excessos de pastisseria confinada.
Oficialment, la FCBQ suspenia de manera definitiva totes les competicions el 28 d’abril del 2020.
El 30 d’abril (59 dies després!) sortíem per primera vegada a fer esport individual sense mascareta. Jugadors i jugadores participaven amb frenesia del “comecocos“ de nous runners que necessitaven sortir de casa i cremar també la massa mare.
El 29 de juny tornàvem a trepitjar la pista de Lluïsos gràcies a una desescalada express de Revetlla de Sant Joan que anunciava l’arribada d’un estiu contingut però que volíem exprimir al màxim. Dues setmanes més tard, donàvem per acabada la temporada amb ganes de vacances no domiciliàries i un immens desig de passar pàgina.
Ara fa un any, al setembre del 2020, començàvem de nou amb les piles carregades i unes ganes boges de retrobar-nos, d’entrenar-nos, de competir i de celebrar-nos; sentint més lleugeres les pegues de tota pretemporada. Primer sense oposició. Després amb la “defensa a distància de seguretat”: el somni de qualsevol que porti la vaguesa defensiva per bandera. I finalment, tornaven els 5c5 i jugàvem –incrèdules– alguns amistosos. Sempre amb il·lusió i escepticisme a parts iguals, aquesta dicotomia constant en la que vivim encara més en temps de pandèmia.
El 15 d’octubre la FCBQ ajornava 15 dies l’inici de la competició fixada entre els dies 16 i 30 d’octubre per afavorir la contenció del nou brot de la Covid-19. L’aturada es va allargar primer 15 dies més i, finalment, es va prolongar l’ajornament fins al 17 de gener del 2021. Tot i així, es preveien noves modificacions donada la situació fluctuant de la pandèmia i del risc de rebrot. D’acord amb les fases de desescalada establertes pel Govern, fins al Tram 4 no estava prevista la represa de les competicions esportives.
Així doncs, el 21 de desembre els entrenaments amb mascareta van passar a ser nova normalitat. El cap de setmana del 7-8 de març d’aquell –fatídic– 2020 jugàvem l’última jornada sense ni tan sols saber-ho.
El 2020 celebràvem el 75è aniversari de la secció de Bàsquet dels Lluïsos de Gràcia. Un aniversari descafeïnat on també es van suspendre la majoria d’actes i activitats previstes. I és que la Comissió tenia com a principal objectiu reunir-nos a tots, els d’abans i els d’ara, i celebrar-ho conjuntament.
Abans de les festes de Nadal ens despedíem a la pista de Lluïsos entrenant. Amb mascareta. I encaràvem l’inici del 2021, la “nova etapa”, amb una clara llista de desitjos. La nostra carta als Reis deia així: “Salut, bàsquet i molta i bona companyia!”. Però els desitjos no sempre es fan realitat i vam haver de suspendre la tornada als entrenaments fins al 18 de gener.
Els canvis de normatives van ser constants i des de la secció vam intentar adaptar-nos de la millor manera possible a cada situació. Vam haver de buscar nous espais on entrenar-nos (fins al 8 de febrer 2021 no vam tornar als pavellons). Vam seguir tots els protocols que el Govern establia, adaptant-los a la nostra realitat i amb els recursos dels que disposàvem. I vam creuar molt fort els dits per poder, almenys, continuar entrenant-nos.
Perquè volíem competir, però només de forma segura i garantint la nostra salut i la de totes aquelles persones que ens envoltaven. Però, sobretot, volíem entrenar de forma segura perquè entenem que l’esport col·lectiu és també salut física i mental.
I, malgrat tot, vàrem seguir treballant pel proper partit.
La maquinària de la FCBQ no s’havia aturat i a través de diverses reunions amb els clubs de Copa Catalunya posava sobre la taula un possible retorn a la competició el cap de de setmana del 6 i 7 de març de 2021. I així va ser: Copa Catalunya passava a dir-se “Campeonato de España de Primera División” per ajustar-se a les exigents normatives que, durant la pandèmia, només deixaven competir als equips de categoria nacional.
Aquell cap de setmana seria el tret de sortida a la represa (per fi!) de la competició, amb el debut del Sènior A Masculí de la secció al Grup 5. I el seguirien la resta d’equips i categories més aviat del que esperàvem amb les noves mesures anunciades el 14 de març per la Secretaria General de l’Esport: l’evolució favorable de la pandèmia donava llum verda a l’aixecament de les restriccions de mobilitat tant comarcal com provincial que impedien els desplaçaments i, per tant, la possibilitat de disputar els partits.
Entre el març i l’abril del 2021 tots els equips de la secció de Bàsquet dels Lluïsos de Gràcia varen poder disputar el seu primer partit després del Covid-19; competint amb una il·lusió desmesurada que superava amb escreix la incomoditat dels protocols de seguretat; amb el neguit alegre de les primeres vegades.
La competició tornava en format diferent: amb ascensos però sense descensos, grups petits de quilòmetre zero que multiplicaven els derbis i enfortien vincles al barri, partits descafeïnats per l’absència de públic, una extensa programació de partits en streaming amb la nostra estimada Grada Blava més activa que mai...
Des d’aquell dijous 12 de març del 2020 “Abans del Covid” ha passat un intensíssim any i mig on hem hagut (i pogut) reinventar-nos. I, vist amb perspectiva, malgrat tot, no ens hem aturat. Gràcies per la paciència i suport de totes i tots!
I avui, amb la pretemporada ja gairebé acabada i els primers partits a punt de disputar, donem la benvinguda a la Temporada 2021-2022 que tot just comença i l’abracem més fort que mai.
Molta sort i bon bàsquet!
1, 2, 3… Lluïsos!