ELS ORÍGENS

Cal recordar que la fundació de l’entitat es va bastir en dos pilars previs: la “Pia Unión de Jóvenes Devotos de San Luís Gonzaga” -creada el 24 de juny del 1851- i la inauguració -uns mesos després- del “Gimnasio de los Luises”, de nom exacte “Gimnasio de Gracia. Casa de instrucción y recreo de los jóvenes de San Luís Gonzaga”. La primera entitat, de caire religiós, i la segona, esportiu i social. Les activitats eren «gimnasia, tiro de ballesta, bolos, dominó, etc.».

​

La fusió d’ambdues va constituir, el 1855, la «Corte Angélica de San Luís Gonzaga», nom que ha estat l’oficial de la nostra entitat fins a l'any 1984, quan es va reconèixer el de LLUÏSOS DE GRÀCIA (que ja era el nom popular pel qual érem coneguts arreu).

​

Pel que fa a l'engegada del basquetbol a la nostra entitat, trobem ja a la revista «Nostra Acció», al número d'agost-setembre del 1935, un article d'I. Palouzié, en què considera el “basket-ball com un joc d’equip educatiu... indicat pel desenvolupament de l’adolescent... joc d’astúcia, agilitat i intel·ligència”. És en aquest 1935 quan ja hi ha un primer intent de jugar a basquetbol, que es repetirà el 1940 i el 1941 sense èxit, i ja amb més convicció el 1944, preludi del 1945, any oficial de l’inici del bàsquet a casa nostra.

​

A l’agost de l'any 1944, el Grup Mossèn Muñoz -que enguany celebra el 80è aniversari- va formar un equip infantil i al pati s’enllestí un camp gairebé reglamentari: “Vàrem començar sense antecedents. Es comprà un reglament i un pito. Es trià el color de l’equip, samarreta blanca amb una franja horitzontal blava”.

 

Entre gener i febrer del 1945 es juguen partits amistosos, i el 4 de març del 1945 tenim constància del primer partit oficial en el Campionat Diocesà d’Acció Catòlica. El setembre del 1945 es constitueix la Vocalia de Basquetbol en el si del Grup Mossèn Muñoz.

​

Aquell primer equip, dirigit per Joan Morte i Castellarnau, es classificà 5è entre 9 participants. En Joan Morte va ser el primer gran mentor de la història del nostre bàsquet. Durant molts anys va dirigir, vetllar, ensenyar i conduir el bàsquet lluïsenc des dels inicis fins al 1958, quan ho deixà per motius de feina. El substituí en Paco Mumbrú, ex-jugador de la casa.